“Algú” va decidir que 150 persones no arribarien a l’aeroport de Düsseldorf aquell matí. I ningú ho va poder evitar. “Algú” va apreciar més el seu propi jo, els seus problemes, que les vides de 149 persones i el que ocasionaria a les seves famílies. M’agradaria pensar que aquest “algú” no va valorar ben be ……”
Publicat a l’Independent de Gràcia 570. Parlo de la importància d’estimar als nostres, de viure l’AQUI i l’ARA., i no deixar-nos res al tinter. La vida i el món es poden reduir a un segon, i en un instant desapareixeré. Sense motiu aparent i no per decisió pròpia, aquest conte pot arribar a la seva fi, i tant si ens toca com si ens quedem, es important dir allò que sentim a tothom a qui estimem.
