Al ’92, amb dotze anys, cantava a una coral i els van agafar per l’espectacle Nou Memory. Fascinat, va decidir que volia dedicar-s’hi de gran. Al seu web us sorprendrà la gran quantitat de feines que ha realitzat nomes amb 30 anys (www.ivanlabanda.com) i @ivanlabanda. Tele, doblatge, publicitat, teatre, direcció i improvisació en estat pur. Actualment el podem veure al Polònia fent d’Iceta o al Crackòvia, fent de Luís Enrique. Al setembre estrena Cabaret al Teatre Victòria, pel 50 aniversari de l’obra. No us ho perdeu.
Va ser una entrevista genial. L’Ivan ens esperava i per motius de maternitat arribarem tard. Amb els nervis la meva filla plorava i per poder calmar-la vaig haver de donar-li el pit allà mateix durant de l’entrevista. Tot va acabar be però quedarem en que aquesta anècdota era la més surrealista que ens havia passat als tres. Gràcies Ivan.
