La culminación de las vacaciones se acaba con la mañana de Reyes. Todos los adultos de las casas, la noche anterior, trabajamos de lo lindo para dejarlo todo preparado para hacer contentos a nuestros pequeños. Y cuando sale el sol, todos hacemos carreras despavoridos camino del comedor para encontrarnos los regalos. Ojos brillantes, sonrisa de oreja a …
Pots llegir l’article a l’Independent aquí En el món terapèutic, en tots els àmbits, sempre hi ha més dones exercint que homes. Hi ha més dones treballant-se les emocions i els traumes, que homes. És una quadre repetit aquest, per cada deu persones, vuit son dones i dos homes, motiu pel qual els grups queden …
Vint anys ja, vint anys de Contraportades, que s’anomena de pressa. Quan pots comptar amb desenes els teus records és que ja comences a fer-te vella. Vint que ja pesen, però que et converteixen en sàvia d’experiències, coneixent famosos amb els quals comparteixes vides i anècdotes sense treva. Sabia també de motivació, d’alegria i de …
Les tres pregoneres són un encant. Cadascuna amb una entrega i passió per la seva feina com tot l’equip mèdic que ha sostingut aquests mesos la salut de tots nosaltres. Per aquest motiu Gràcia ha volgut retre homenatge al seu col·lectiu per la bona feina feta. Un plaer noies poder gaudir d’una entrevista amb vosaltres …
Pianista i compositora. Ha rebut el Premi Nacional de Cultura i el guardó a Millor disc de l’any per la crítica dels Premis Enderrock. Estrena nou treball, per internet, avui mateix Estat de larva. I a la tardor, Perifèria, donant èmfasi a les persones que viuen al marge del sistema o de les que viuen en un cos que …
La por és un tret característic de tots els animals, entre ells, nosaltres els humans. Una emoció primària que ens ajuda a sobreviure, per estar alerta i preveure qualsevol risc present o futur, podent fugir dels perills i subsistir. Però… Clica a sobre la imatge i el podràs llegir… En el link el podràs llegir …
I de sobte ens tanquen. I de sobte tot el que sabies i havies après fins al dia abans ja no serveix. I el teu cervell diu que no, que no vol canviar. Que no vol sortir de la seva Zona de confort per aprendre res nou. Aquella zona, amiga nostra, que tot i sabem …
En el confinament la realitat de cadascú donaria per escriure mil històries i contes de por. I es que en aquesta detenció en el temps amb cadascuna de les nostres tangibilitats, de ben segur, que les novel·les sobre com sobreviure serien de best seller…. Per superar aquests dies confinats…
Tinc un amic que es diu David, al qual li dedico aquestes línies, què opina que no es pot estar al 100% en totes les àrees de la vida? I vosaltres? Creieu realment que no podem estar sempre a tope, al 100% com diu ell? Donant-ho tot? I alhora sentint-nos orgullosos de nosaltres mateixos, al 100%? …
